divendres, 5 de setembre del 2014

Ressenya: El corredor del laberint


El corredor del laberint

Hey!! Avui us porto al ressenya d'un llibre que em va costar un munt d'aconseguir ja que no el trobava mai a cap lloc! Aquest és un d'aquells llibres en que els amants de les distòpies segur que disfruten llegint-lo.

DADES DEL LLIBRE


- Títol: El corredor del laberint


- Autor: James Dashner


- Pàgines: 524


- Persona: 3a persona


- Saga: The maze runner #1


- Idioma: Català ( jo el vaig llegir en castellà )





SINOPSIS


MEMORIZA, CORRE, SOBREVIVIE.



«Bienvenido al Claro. Verás que una vez a la semana, siempre el mismo día y a la misma hora, nos llegan víveres. Una vez al mes, siempre el mismo día y a la misma hora, aparece un nuevo chico, como tú. Siempre un chico. Como ves, este lugar está cercado por muros de piedra… Has de saber que estos muros se abren por la mañana y se cierran por la noche, siempre a la hora exacta. Al otro lado se encuentra el laberinto. De noche, las puertas se cierran… y, si quieres sobrevivir, no debes estar allí para entonces». 



Todo sigue un orden… y, sin embargo, al día siguiente suena una alarma. Significa que ha llegado alguien más. Para asombro de todos, es una chica.



Su llegada vendrá acompañada de un mensaje que cambiará las reglas del juego. 

Frases del llibre:

"-Escrit al paper, amb lletres negres i gruixudes, hi havia SIS paraules:



ELLA ÉS L'ULTIMA.

NO N'ARRIBARÀN MÉS.-"
 


"-Ho podem fer- va afirmar ella en veu baixa.
Al sentir-la dir això, es va preocupar encara més.

- Hostia, tinc por.

- Hostia, ets humà. Hauries de tenir por.-"



"-¡Le había prometido que le salvaría, que lo llevaría a casa! Se lo había prometido!-"



"- Encantat de conèixe't, pingajo- va dir el noi- Benvingut al Clar.-"



 
"- Només segueix-me i corre com si la teva vida depengués d'això, perquè ho fa -".



  "-CRUEL és bona.-"




"-Vam ser tu i jo, Tom. Els vam fer això a ells. A nosaltres.-"


 Breu resum

El llibre comença quan el Thomas es desperta dins d'una mena de caixa de metall sense records de cap tipus. La caixa és una mena d'ascensor que va pujant bastant ràpid. En un moment donat l'ascensor s'atura i les portes s'obren i és en aquell moment quan veu que està rodejat de nois d'entre 12 i 18 anys i al igual que ell tots sense records. Dins d'aquests nois n'hi ha que fa anys que estan al Clar i d'altres que no fa tant. Tots s'ajuden entre ells per poder anar sobrevivint fins a poder trobar la sortida ja que viuen aïllats per culpa de l'enorme laberint que envolta el Clar. Durant el dia de l'arribada del Thomas passen coses rares  però encara més el seguent ja que arriba una sorpresa a dins de la caixa: Una noia amb un missatge important.

 

 

A partir d'aquí el Thomas, la Theresa, el Minho, el Newt... s'han d'enfrontar a un munt de problemes fins a poder trobar la sortida del cruel món on viuen. Podran trobar la sortida o és quedaràn atrapats per sempre dins del laberint?


OPINIÓ PERSONAL:

Perfeccció.                                                                                                             Aquesta és la paraula que defineix tot el llibre ja que definitivament m'ha encantat. En aquest llibre m'he pogut posar a la pell dels personatges molt fàcilment i crec que per això hi han hagut moments de frustració, de cridar com una boja, de riure sense parar... però sobretot d'intriga. Aquest llibre està ple d'intriga ( i això és una cosa que m'encanta ) ja que no és desvela res fins al final. La veritat és que des del prncipi jo ja anava pensant teories però després de cada capítol en pensava una altra encara més rara que l'anterior ja que a cada capítol les coses s'anaven complicant!! Però sempre els tres personatges principals ( Thomas, Minho i Newt ) estaven junts i s'ajudaven entre ells i això és molt bonic.


Aquest llibre és un d'aquells que et marca i que et fa veure les coses d'una altra manera ja que et fan pensar en un munt de coses diferents. Una altra cosa que m'ha agradat molt ha sigut que no hi ha hagut la típica història romàntica entre els protagonistes ( per fi!! ) i això és una de les coses que fa diferent aquesta història. M'encanta la manera que tenen els nois que viuen al Clar d'anar sobrevivint, ajudant-se els uns als altres quan segurament la majoria d'ells si haguessin estat sols no haguessin aconseguit sobreviure tant de temps. També m'agrada que encara que durant dos anys no haguessin trobat la sortida del laberint no és rendissin i continuessin buscant-la. Això diu molt d'aquesta gent ( els clarians ).





La pluma del James trobo que és molt àgil i juvenil ja que tot i tenir 500 i pico de pàgines i pocs diàlegs no se't fa gens pesat de llegir. Crec que una de les coses que més m'ha agradat és la originalitat de la història ja que mai he llegit un llibre que tractes d'una cosa així i això és un punt el qual l'autor ha sapigut explotar i que, per mi, ho ha fet molt bé.


I ara toca el... FINAL!! CONTÉ SPOLIERS!!

Bufff... mare meva aquest final si que és dur (dur i desconcertant)!! Sobretot quan l'Alby es suicida per poder salvar els seus amics tot i que no serveix de gran ajuda la seva mort i quan mor el Chuck ja que el Thomas li havia promés que el portaria a casa... buff... això ja és massa! Però la veritat és que jo ja m'imaginava que moriria algú.

FI SPOLIERS!!

 

I per fi toca... PERSONATGES!!!

Thomas: Trobo que és un protagonista increïble ja que sempre intenta ajudar als altres sense importar-li el que li pot passar a ell, sap aprendre dels errors que comet i això és una cosa important Jo trobo que el Thomas seria un bon líder per als clarians ja que trobo que és una persona molt intel·ligent ( com s'ha pogut veure durant tot el llibre ) i no és deixa intimidar fàcilment.



Minho: Crec que és el millor de tots!! M'encanta el seu sentit de l'humor, l'ariscar-se cada dia a entrar al laberint per trobar la sortida, el coratge que té i sobretot creure en el Thomas ja que tothom creia que amagava algun secret. És un personatge increïblement increïble tot i que en alguns moments és deixa portar per la por.



Newt: Crec que és un dels pocs personatges en que no se que dir ja que no és que mostrés molt les seves emocions però tot i això sense ell aquesta història no seria el mateix perquè ell hi aporta bastanta serenitat ja que poques vegades s'altera.


Teresa: Diferent. Aquesta paraula crec que la descriu bastant bé ja que pot parlar telepaticament amb el Thomas. Jo personalement no se si fiar-me'n massa d'ella ja que crec que sap alguna cosa que els altres no saben però no ho vol dir. Tot i així aquesta noia m'encanta! M'encanta la seva manera de ser i de fer sempre el que vol.

PUNTUACIÓ:

El millor: La originalitat i la intriga de la història.                                                              

El pitjor: Les morts dels clarians. 

Perfecte és quedar-se curt *-*              5/5

 



1 comentari:

  1. Si vols que et sigui sincer a mi no em va satisfer massa aquest llibre, no ho sé. El vaig trobar avorrit i tòpic (amb perdó, si et una fan jejeje), no ho sé, el final no estava malament, però no sé que dir-te, m'esperava alguna cosa més colpidora. Elogio la originalitat de l'autor per intentar crear nous monstres que vaig trobar interessants i l'intriga que hi posa, però per mi li falta alguna cosa.
    Jo es que sóc incondicional dels Jocs de la Fam, però hi ha alguns llibres de literatura juvenil que no m'acaben de fer el pes, en certs aspectes m'agrada més la literatura (fantàstica o sci-fi, això sí) però per adults.
    Felicitats pel blog, i ànims que entre tots podem construir una comunitat bloguera en català que es faci enorme ^_^ I sempre estic obert a fer col·laboracions entre blogs si tens alguna proposta.
    Una abraçada,
    Edgar
    PD: gràcies per nominar-me i passar-te pel meu blog, quan pugui faig el repte que m'has proposat :)

    ResponElimina